L’1 d’octubre de 2017 va marcar un abans i un després en la història recent de Catalunya

Milers de persones, de totes les edats i condicions, van sortir a defensar les urnes i el dret a decidir el futur polític de Catalunya. Les escoles, els centres cívics i els locals municipals es van transformar en espais de resistència cívica i col·lectiva, on la solidaritat i l’esperit comunitari es van imposar per damunt de la por.

La jornada, però, també va quedar marcada per la duresa de les agressions patides per part de les forces de seguretat de l’Estat, que amb una violència desmesurada van intentar impedir l’exercici d’un dret democràtic. Les imatges de persones ferides, de votants defensant-se amb les mans alçades i de carrers plens de dignitat van commoure i indignar el món.

Davant d’aquesta repressió, el poble català va demostrar una resiliència admirable. Lluny de recular, va respondre amb serenor, persistència i fermesa. L’1 d’octubre no només va ser un referèndum, sinó també una demostració de força col·lectiva i de convicció democràtica. Vam votar i vam guanyar. 

La memòria d’aquell dia roman viva a cada municipi, en cada veí i veïna que hi va participar, i ha esdevingut un símbol de la voluntat de perseverar en la defensa dels drets i les llibertats del nostre país.

Així, l’1 d’octubre continua sent recordat com la jornada en què la societat catalana va fer visible la seva unitat, la seva dignitat i la seva capacitat de resistir davant les adversitats, tot deixant un llegat que encara avui inspira noves generacions en la lluita per un futur més lliure i just. Visca la República Catalana. Ni oblit ni perdó!