Espai de memòria democràtica de Montesquiu

El pati de l’Ajuntament acull l’Espai de Memòria Democràtica de Montesquiu, un conjunt artístic i memorial format per l’escultura de l’1 d’Octubre, obra de l’artista local Pere Casanovas, i pels murals de l’artista Roc Blackblock.

L’espai neix amb la voluntat de preservar, explicar i transmetre la memòria democràtica del municipi, posant en valor alguns dels moments en què la participació ciutadana, la defensa dels drets democràtics i la mobilització col·lectiva han tingut un paper especialment rellevant en la història de Montesquiu.

És, alhora, un espai de record i de divulgació: un lloc per conèixer d’on venim, entendre la nostra història i reconèixer les generacions de montesquiuencs i montesquiuenques que, en contextos molt diferents, han expressat col·lectivament la seva voluntat.

Al centre de l’espai hi ha l’escultura de l’1 d’Octubre, creada per l’artista local Pere Casanovas i presentada l’any 2022. L’obra recorda la jornada del referèndum sobre la independència de Catalunya celebrat l’1 d’octubre de 2017 i la mobilització ciutadana que es va viure aquell dia a Montesquiu.

Al seu voltant, els murals de Roc Blackblock amplien la mirada i relacionen l’1 d’Octubre amb altres episodis de participació i expressió col·lectiva viscuts al municipi al llarg del segle XX.

Les imatges situades a l’esquerra del conjunt recorden el moviment veïnal que va culminar amb la segregació de Montesquiu de Sant Quirze de Besora i la constitució del municipi propi el 25 d’agost de 1934.

El procés va prendre força durant la Segona República. El març de 1934, una comissió de veïns encapçalada per Damià Balmes va presentar la petició de segregació amb el suport de 639 signatures de montesquiuencs. Després del procés administratiu corresponent, Montesquiu es va constituir oficialment com a municipi independent.

Aquest episodi representa un dels primers grans exemples contemporanis de mobilització col·lectiva vinculada a la història institucional del poble.

Les imatges situades a la dreta recorden la votació celebrada el 6 de juliol de 1947, durant la dictadura franquista, sobre la Llei de Successió a la Prefectura de l’Estat.

En un procés celebrat sense les garanties pròpies d’un sistema democràtic i en un context de dictadura i repressió política, el resultat oficial a Montesquiu va ser de 136 vots en contra i 123 a favor. La documentació municipal recull Montesquiu com l’únic municipi de l’Estat on el “no” va resultar majoritari.

El resultat ha quedat incorporat a la memòria local com un episodi singular de la història contemporània de Montesquiu.

Les imatges centrals, situades darrere de l’escultura, corresponen a l’1 d’octubre de 2017.

Aquella jornada, marcada a Catalunya per una gran mobilització ciutadana i per intervencions policials en diferents centres de votació, també va tenir una important participació a Montesquiu. Segons els resultats recollits pel municipi, es van comptabilitzar 599 vots favorables a la independència i 14 vots en contra.

L’escultura i les imatges del mural preserven la memòria d’aquella jornada i de les persones que hi van participar.

1934, 1947 i 2017 corresponen a contextos històrics i polítics molt diferents. L’Espai de Memòria Democràtica els reuneix perquè formen part de la història contemporània de Montesquiu i permeten explicar, a través de l’art i de la memòria, diferents formes de participació, mobilització ciutadana i expressió de la voluntat col·lectiva.

Els murals de Roc Blackblock converteixen les parets del pati de l’Ajuntament en un relat visual i situen l’escultura de l’1 d’Octubre dins una mirada més àmplia sobre la història democràtica del poble.

En una de les parets, uns versos de Vicent Andrés Estellés resumeixen l’esperit de l’espai:

“Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble.”

Un espai per recordar, conèixer i transmetre la nostra història a les generacions presents i futures.