25N Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones

Avui, 25 de novembre, alcem la veu per totes les dones que ja no la poden alçar. Per les que han estat silenciades, per les que han estat ignorades, per les que han patit violència dins casa seva, al carrer, a la feina o a la xarxa. Avui fem nostre el crit de totes elles i el convertim en compromís i acció.

La violència masclista no és un fet aïllat, ni un error, ni un conflicte domèstic: és una vulneració de drets humans, una estructura que travessa tota la societat i que només es manté si hi ha complicitat, indiferència o silenci. 

Reivindiquem totes les formes de resistència: la de les dones que han sobreviscut, la de les que han denunciat i la de les que no han pogut fer-ho. La de les que cada dia es reconstrueixen, la de les que acompanyen, escolten i curen. La de les que formen xarxes, que trenquen pors, que fan de la sororitat una trinxera i un refugi.

Rebutgem amb contundència qualsevol intent de minimitzar, negar o relativitzar la violència masclista. Les dades són clares, les històries són reals i el patiment és massa gran perquè hi hagi dubtes: mentre hi hagi una sola dona vivint amb por, no serem lliures.

Exigim recursos, educació, prevenció, atenció integral i justícia reparadora. Exigim que els discursos d’odi que neguen la violència masclista no tinguin cabuda en les institucions. Exigim que la vida de les dones sigui una prioritat política, social i econòmica.

Perquè les dones tenim dret a caminar sense por. A viure sense violència. A estimar sense dominar ni ser dominades. A créixer en una societat que ens reconegui vives, lliures, diverses i iguals.

Per les que hi som, les que hi seran i les que ja no hi poden ser. Ni una menys. Ni un pas enrere.