Agraïment a totes les persones que van fer possible la recreació de la Batalla de Montesquiu i Poesia

Dimecres, 12 d'abril de 2017 a les 13:45

Montesquiu, abril de 2017

 

 

Benvolgudes i benvolguts,

 

El motiu d’aquesta carta és transmetre el nostre més sincer agraïment a totes les persones que van fer possible la recreació de la Batalla de Montesquiu del passat 11 de març de 2017; des dels Miquelets, actors i actrius, geganters, col·laboradors, firaires,... fins a tots els assistents als diferents actes que van tenir lloc al llarg de tot el dia.

Com molt bé sabeu, no és fàcil organitzar una festa d’aquestes característiques per a un poble petit com el nostre però, gràcies a la col·laboració de tots vosaltres i al suport econòmic rebut per part de la Diputació de Barcelona, ha estat possible realitzar ja la quarta edició. La Batalla de Montesquiu ha esdevingut pel nostre poble una veritable festa d’interès local, les seves peculiaritats significatives la fan única i singular entre aquest tipus de recreacions històriques, projectant el poble a diferents nivells: turístic, econòmic i cultural

La vostra implicació com montesquiuenques i montesquiuencs ha estat un factor clau per aconseguir uns resultats tant favorables, que esperem poder seguir millorant en properes edicions.

En aquesta edició, hem pogut gaudir de la presència de l’escultor i poeta sr. Antoni Areny, el qual va quedar meravellat amb la festa i ha cedit, al poble de Montesquiu, el poema, en versos octosíl·labs, inspirat en la baixada de torxes que teniu al dors d’aquesta carta, el qual esperem que us agradi.

 

TOT FENT CAMÍ

                                                                       al poble de Montesquiu.

 

En banys d'amor de lluna plena
estols d'ànimes fan camí
branden tots ells sa torxa encesa
castell avall fins deixondir.

Ningú no els furtarà la flama,
tampoc esguerrarà el camí.

L'anihilació de foscors
ominoses, abominables,
té lloc sota la petja quan
a peu resseguim el camí.

Esperits esfereïts fugen
pels marges saltant les bardisses,
rodolant i fent cabrioles
s'esmunyen dessota les roques
amb gran desori, com a lloques.

La lluïssor de nostres teies
foragita nostres neguits,
el clar refulgir de la lluna
els més malvats dels esperits.

El poble guaita un cel en calma,
ara en quietud sepulcral,
enceta converses de l'astre
ignot, del seu tenaç destí
mentre tresca avall fent camí.

 

12 de març de 2017
Antoni Areny.

Darrera actualització: 21.04.2017 | 12:29